Allà per l'estiu de 1974, un jove Francesc Fàbregas va entrar a la revista Vibracions com a fotògraf de grups i concerts. Aquesta tasca, que va desenvolupar al llarg de dues dècades que van suposar un floriment musical a Catalunya, queda reflectida en l'exposició que s'inaugura avui en el Palau Robert: Música pels ulls. I és el que el propi títol indica, un compendi de 80 obres (d'un arxiu que comprèn més de mil reportatges) que ofereixen un recorregut pels anys 70 i els 80. Des de la moguda madrilenya capitanejada per Alaska, Almodóvar i McNamara, fins al moviment de la Cançó amb Lluís Llach i Joan Manuel Serrat, passant per dinosaures del rock com Neil Young.

«M'ho va demanar el meu amic Àngel Casas. Després de portar unes 40 exposicions que no havien de veure amb la música creia convenient tornar a ella», relata el creador d'espais com Sputnik i Silenci. El procés ha estat llarg, uns dos anys i mig, i «laboriós, entre recerca, recopilació i digitalització».

La mostra, a la que defineix com a «familiar, popular i contemporània», està dividida en cinc seccions: A dalt el rock, L'ona laietana, Temps de cantautors, Punk, nova ona i perifèries i Temps de grans estadis. Existeix, a més, una varietat quant a espais. No tot són concerts: captura a Mick Jagger a la seva arribada a l'aeroport de Barcelona el 1976, a Evaristo de La Polla Records als camerinos de la sala Zeleste i a Meccano a l'estudi.

«He volgut valorar en el procés el vessant estètic. M'hauria agradat incloure tots els artistes, però hi havia fotos que no em van agradar, d'allà les absències». Tampoc no va poder ser a tots els llocs possibles, una cosa, que explica que no estigui present Michael Jackson. Però té clar quines són les que més li agraden. «La meva primera foto en l'àmbit professional va anar a Ovidi Montllor i és excepcional. Em va fer especial il·lusió perquè la vaig prendre en Sant Just Desvern, que és on vaig néixer.» Una altra va ser a Bob Marley. La va realitzar el 1978, quan l'artista arribava a l'aeroport d'Eivissa. «Vaig tenir el privilegi de capturar-lo a un metre». Tres anys més tarde, una discogràfica el va contractar per fotografiar Bruce Springsteen. «Vaig ser l'únic que va poder fer-ho», explica.

Precisament, aquest últim és protagonista d'una de les fotografies més curioses de l'exposició. El 1988, en ple apogeu dels macroconcerts, Amnistia Internacional en va organitzar un en el Camp Nou, que va reunir a l'escenari el de Nova Jersey amb El Último de la Fila. Ambdós grups van interpretar una versió de Get up, estand up, de Bob Marley.

Hi ha més moments màgics, com el del naixement dels concerts de masses. «El festival de Canet de 1975 va ser un fenomen que podria comparar-se al de Woodstock». I aquest és un altre dels propòsits de la mostra, «veure com engega la música a través de personatges com a Gai Mercader i Àngel Casas, des de concerts i revistes. Ells van potenciar el moviment per posar-se a l'altura d'una cosa que hi havia normalitzada en la resta d'Europa», argumenta Fàbregas.

La col·lecció també inclou peces de Jordi, germà de l'autor. «Quan vaig entrar en TV-3 i ja no podia dedicar-me tant al fotoperiodisme, ell va assumir en certa manera el meu rol», comenta. Seves són les fotografies de Prince, U2, Depeche Mode i «una fantàstica que va fer a Björk el 1995 a la sala Zeleste».

Aquesta retrospectiva arriba a Barcelona després de passar en el 2009 per Sant Feliu de Guíxols. Durarà fins al 2 de maig.

Alvaro García Montoliu

Font: El Periódico de Catalunya