Fa poc vaig anar per primer cop (ja tocava, per cert) a la jam session dels dilluns del Jamboree de Barcelona, la WTF Jam Session, que reuneix a alguns dels milllors instrumentalistes no ja de Barcelona, sinó de tota Catalunya. Gent com Reynald Colom o Llibert Fortuny es reuneixen per amenitzar una jam session que es pot ballar. Això és quelcom que no creia que fos possible, perquè les vegades que he anat a una jam session mai ha estat en el sentit de "veure com surt a tocar tal músic tal patró estàndard de música moderna, per aplaudir-lo i passar al següent." Però el que vaig veure aquell dilluns al Jamboree, i em van dir que sempre és així, va per un altre camí, és un altre món.

Li diuen col·loquialment, i entre bastidors, la jam punki, i és fàcil deduir el perquè. Perquè sí, són tots músics increÏbles amb grandiosos coneixements d'escales, progressions, modes, etc. i amb una capacitat aclaparadora d'improvisar i no perdre's, fruit de la seva capacitat d'actuar en directe. Però la gràcia del jam va més enllà dels estàndards. Parlant en plata: se'ls en va l'olla. Però el millor del cas és que, allà on els marxa l'olla, provoca quelcom meravellós i únic, que et deixa paralitzat, o d'allò freak que resulta o d'allò collonut que és.

La jam dura al voltant de tres hores, ben entrada la nit, i l'ambient és fenomenal. Està ple de gom a gom i la gent no para de ballar i animar. La realimentació públic-músics és tan gran que sembla un concert d'algú consagrat. I és que, en part, parlem de gent consagrada dins del món de les jams, perquè els seus noms són coneguts i respectats per tothom, encara que les jams queden obertes a tothom i qualsevol que tingui ganes de passar-ho bé hi pot pujar. Se la juguen perquè deixen pujar a qui ho demana, sense referències prèvies, a veure què passa. És un esperit arriscat que fa d'aquestes jams quelcom que no us podeu perdre.

Aneu a veure-les, si teniu ocasió. No us en penedireu!