Continua la campanya electoral a Can Barça, plena de sorpreses. Ara Joan Laporta ha decidit canviar de 'dofí', vist que el seu 'amic de l'ànima', Alfons Godall, es decanta per formar una supercandidatura amb Ferran Soriano i que Sala i Martín va rebutjar ser el dofí de l'actual president i que encara no té clar a qui donarà suport. La moguda continua i el que queda clar, és que quan hi ha poder i diners en joc, no hi ha amistats que valguin. Fa uns mesos, Joan Franquesa, amic de la infància de Laporta,  va sortir del club per la porta del darrera, presentant la dimissió forçat pels esdeveniments i per les maniobres de Jaume Oliver i Sala i Martín. Ara li toca el torn a Alfons Godall, que perd la confiança del president. Sandro Rossell va ser el més sonat, i Ferran Soriano va venir després. Els personalismes i la disparitat de criteris a l'hora de portar el club, són les claus per explicar aquests sobtats canvis.

El que sí està clar és que des que Joan Laporta va agafar el timó del club, aquest va sanejar la seva economia i el club ha viscut la seva etapa esportiva més brillant. Per tant, a l'hora de votar, jo em decantaria pel dofí de Laporta, Jaume Ferrer. Ara està per veure si Ferrer inclourà en el seu projecte continuista altres directius que es van quedar pel camí, inclòs Franquesa. Personalment, Godall no té carisma; Sala i Martín ni el veig de president, ni puc veure'ls sense fastiguejar-me; Ferran Soriano, que es preocupi de Spanair; I Sandro Rosell, seria el pitjor president que podríem tenir, tenint en compte qui hi ha al darrera d'ell i alguns directius que aporta... El millor seria que Laporta es quedés, però això, no és possible...

D'altra banda, tothom té clar que apostarà per la continuitat de Pep Guardiola i del model esportiu i els fitxatges bomba dels candidats o precandidats ja comencen a sonar. Sigui com sigui, tots els barcelonistes esperem que els dirigents o protodirigents del club no facin mal als jugadors de tots els equips del club i que portin a terme una campanya neta. Objectiu complicat... Que callin, i treballin pel i per al club. I prou.

Martí Burch