Els bancs existeixen perquè van néixer per guanyar diners. Pretendre que una pera doni préssecs és tan absurd com creure que l'actual crisi hagi canviat la meta de la banca mundial. El fet que hagin reconegut que s'han equivocat durant aquests últims anys no deixa de ser més que una constatació que el camí elegit en aquell període no va respondre a les expectacions dipositades i per tant cal canviar d'estratègia per aconseguir allò que per l'altre camí no va poder ser. El problema és purament professional i queda rellevat a la condició d'un tecnicisme que no s'ha de repetir perquè origina pèrdues en lloc de beneficis.

Mai els bancs occidentals han accedit a uns diners tan barats com ara i el seu marge de beneficis, o ha augmentat o continua sent el mateix. A més amb la protecció dels diferents governs. A això ho anomeno jo, fer un bon negoci. D'altra banda, he de reconèixer que jo no deixaria diners a un conegut sabent que no m'ho acabaria tornant, i lògicament, demanar els bancs que deixin diners a tort i a dret com vegades sembla que es faen alguns mitjans de comunicació, em sembla del tot inadequat. De la mateixa manera, trobo incorrecte que el govern avali els mateixos amb els diners de tots i continuïn mantenint la seva privacitat i independència. Si accepten diners han de ser intervinguts.

La crisi espanyola és la conseqüència lògica de la bombolla immobiliària, gestada entre polítics i especuladors i aprofitada "col·lateralment" per la societat . Hitler va fer al seu dia el mateix generant un gran desenvolupament industrial, que va tenir un sobtat final amb la invasió de Polonia. No entenc, doncs, com encara hi ha qui pretén, amb l'excusa dels habitatges protegits, llançar un cable a la indústria Immobiliària quan a Espanya hi ha 1.200.000 habitatges que no es venen. Aquests habitatges sumats a totes aquells els compradors dels quals avui no poden pagar les seves hipoteques, són part de les "subprimes espanyoles" generades per indígenes ibèrics. Si afegim els preus que s'han pagat, no corresponents al valor dels habitatges, podrem apropar-nos més als danys causats per polítics i promotors.

És intel·ligent deixar diners a qui és capaç de multiplicar-los i tornar-los, i estúpid el contrari. La Banca va fer el segon i, de moment, ni ells ni els polítics responsables no estan sofrint les conseqüències. No oblidem els polítics que ocupen càrrecs a les Caixes d'Estalvis. En el municipi on jo visc, Sant Cugat del Vallés, s'estan gastant la quantitat que el govern central va injectar als municipis espanyols per frenar aturada en arreglar voreres de molt dubtosa necessitat d'arranjament. He de suposar que això mateix ocorre en moltes altres poblacions.

Ens hem quedat sense els ous i amb la gallina morta. També podríem ajudar els aturats si els donéssim feina destruint totes aquestes aberracions urbanístiques que es van permetre. Almenys recuperaríem la gallina i el turisme tindria platges com quan la costa era atractiva i representava un patrimoni que es col·locava en l'actiu. L'Algarrobillo, Seseña, Marbella i moltes més són els símbols que mostren la nostra idea de desenvolupament i destapen el baix sentiment que el va sostenir. La COBDÍCIA.
Si els diners que mouen els bancs s'utilitzen només a fi d'obtenir benefic,i la COBDÍCIA continuarà governant el món. Si es troba la manera que tots els diners acabin sent utilitzats per generar treball per a les persones, llavors podrem dir que hem après alguna cosa.

J.R. Loidi