Que els polítics i els banquers ens han conduït a la crisi mundial és sabut per tots. Que qui ens intenta treure de la crisi són els mateixos que ens van hi van ficar i que no pensen canviar gens, també va quedant clar. Que no tots els polítics són ineptes, lladres o pocavergonyes, ho sap tothom. Però que "haberlos haylos" i que n'hi ha massa, és de domini públic. Que dedicar-se a la política s'ha convertit en una PROFESSIÓ molt lucrativa i que permet a més endollar a parents, amics, a amics dels amics, amb total impunitat i que malgrat deteriorar la democràcia està cada vegada més sol·licitada, és un secret a veus.

Per això no em crec el que l'Ajuntament de Barcelona assegura sobri Telma Ortiz. Sap català aquesta Sra?. També sabem els ciutadans que, quan un problema important no pot ser resolt per la nostra gran massa de polítics i assessors a dit, es dediquen llavors a estendre cortines de fum per a despistar al respectable. Es diguin futbol, Jocs Olímpics, amb rei i tot, o la grip A . De tots és coneguda la imperiosa necessitat de crear llocs de treball i mantenir el teixit industrial. La seva preferència és no reduir despeses de gestió i continuar asseguts a les seves cadires mentre els comptes públics es mantenen en secret i opacitat.

La Vox populi també coneix les desastroses conseqüències de la llei de Finançament de les Administracions Locals que han fomentat la corrupció, l'endollisme, l'amiguisme i molts altres 'ismes' en detriment sempre de la nostra democràcia. Algú s'imagina que el que passa amb les Tablas de Daimiel podria haver ocorregut en un altre país de la UE? Davant la seva evident incapacitat de solucionar els actuals problemes que ens acuiten a la UE, els polítics catalans han iniciat la seva nova gran cortina de fum amb la que esperen distreure l'electorat. Són els Referèndums per a la Independència.

És cert que en una democràcia es pot plantejar qualsevol qüestió, però també s'espera que qui ha escalfat els motors demostri que saben realment dirigir les seves administracions. Ens han dut a la crisi i no saben treure'ns-hi. No han sabut implantar els principis d'igualtat i equitat de la democràcia. Han actuat deshonestament o tancat els ulls davant la corrupció, han parasitat els llocs de l'administració catalana... Si em demostren que poden resoldre els principals necessitats dels catalans com són la creació d'ocupació i el manteniment i promoció del seu teixit industrial, llavors creuré en ells. En cas contrari, i és el més probable, hauré de pensar que aquesta cortina de fum té com única finalitat el mantenir en les seves cadires als mateixos que avui ens administren i desitgen seguir exercint la seva professió.

Ikasi askatzeko

J.R.Loidi