Principis dels anys 90. El mur comença a trencar-se, el de Berlín. La gent, en desbandada, comença a entrar a Occident, agobiada de tants anys de dictadura del proletariat, que no va ser res més que la dictadura d'uns quants, realment, no importa si aquesta es digui d'esquerres o de dretes, al cap i a la fi, són tots o som tots humans... i coixegem del mateix...

Bé, tornem, principis dels anys 90. La gran mentida del comunisme comença a fer fallida, tot s'ensorra, tot es fa públic i tot se sap. El model sociopolític basat en la confrontació de les dues potències o blocs mundials comença a desfigurar-se. En els anys que vindran, el món queda orfe d'ordre, són moments de crisi organitzativa, que afecta bàsicament a aquells que prenen les grans decisions a escala planetària...

La civilització occidental, comandada pels Estats Units, que prenen al segle XX el relleu britànic en la supremacia mundial, s'ha quedat sense enemic. L'antic estat soviètic es fa miques i els països satèlit, que porten gairebé 50 anys vivint sota esquemes polítics que no es corresponen amb les poblacions que els formen, viuen processos d'independència, de canvi i, malauradament, de guerra. Tot és un procès dinàmic, que acaba de conformar-se, els canvis, vull dir, a finals de segle. Mentrestant, a altres continents, tenen lloc les mateixes guerres de sempre, promogudes pels interessos econòmics de quatre dirigents corruptes i autoritaris i els dels països que venen armes, i empreses associades.

Llavors l'establishment planetari, a finals dels '90, comença a barrinar quin pot ser el nou ordre mundial, un nou ordre mundial que només té un pol, no dos, però al que li cal un enemic. Un enemic que sigui present a tot arreu, perquè el món ha canviat, i és un llogaret global. Un enemic que faci necesari l'aparell militar d'Estats Units i els seus aliats, que faci necessària la cursa armamentística, els projectes de conquesta de l'espai, la producció i venda d'armes, i el desenvolupament tecnològic associat - de fet, els millors invents, com és el cas d'Internet, ja sabem que tenen origen en les guerres. Cal, doncs, trobar un enemic. I com que, de moment, no hi ha invassors d'altres planetes que coneguem o amb qui es pugui arribar a un acord, s'ha de buscar un enemic a la Terra.. Bé, més que buscar-lo, cal potenciar-lo, perquè de petits enemics, n'hi ha escampats arreu. Ara cal crear un enemic ben fort.

El senyor Bin Laden, antic aliat de la CIA i els Estats Units, es postula com un dels candidats. I es contacta amb ell de nou. Tenen lloc sopars, dinars, reunions diverses a diferents llocs del planeta. La xarxa de Bin ja és prou extensa i treballa fort per crear merders allà on cal, però ara cal fer-la ben grossa. Per acollonar el món, que tothom sàpiga que hi ha un nou enemic que pot atacar allà on sigui, i cal invertir en seguretat, en armes, en policies, a tot arreu. Si més no, això és genial per reactivar l'economia.

I què es pot fer per atemorir a tothom a escala planetària? No val amb un gran atemptat a Europa, menys a Àsia o un altre continent. Cal que caigui algun símbol del capitalisme, de la civilització occidental. I algú pensa en les Torres Bessones i en avions xocant contra elles. I el cost en vides humanes i en pèrdua de credibilitat de la gran potència mundial? Es sopesen els pros i contras, amb el llibre de comptes a la mà... cal fer-ho, perquè si no es fa, el capitalisme salvatge no prosperarà i molts es moriran de gana... a Occident. En el fons, es tracta d'ells o nosaltres, de números de morts, que morin uns quants perquè sobrevisquin uns altres. Així ha estat sempre i així serà... fins quan? Who knows...

Cal sacrificar unes quantes vides humanes a les Torres, ja avisarem els quatre amics que han d'anar, perquè no hi vagin... I farem un edifici nou, ben llampant. I tindrem carta blanca per invertir en armes, per vendre-les, per garantir la seguretat a Kuala Lumpur, a Oslo, a Namíbia, a Xile, a Singapur... I per lluitar contra els infidels a tot arreu. I de pas, entronquem amb el vell tema de Nostradamus de la guerra de les civilitzacions i tot això... molts s'ho empassaran. Àrab, dolent, radical, musulmà, assassí... Moro, també...

El pànic s'escamparà per tot el món. I vindrà la policia mundial exemplificada en mil i un cossos per salvar-nos. I ens controlaran a tots amb aparells digitals, cada cop més sofisticats. La llibertat quedarà supeditada a la garantia de seguretat. Algú ha vist Judge Dredd? O Rollerball? Quina Amèrica teníem als anys 70 i quina tenim ara? I parlo a nivell de població, d'enteniment de la realitat mundial, d'aprehensió de què està passant realment.

Els llibres, per a molt pocs, que hi ha la tele, la Play, els ordinadors... De reflexió, poca. De protestes, menys. Als quatre que contestin, els moviments antiglobalització, els despatxarem ràpidament... De teories de la conspiració, moltes, però són el que són, ningú en fa cas. Tothom a dormir, i a empassar-se el que ens donin. En el fons, només n'hi ha uns pocs que saben tota la veritat... Subtil dominació planetària la que tenim, vaja! Illuminati? Potser sí són ells, tampoc ho sabrem mai... Només dintre de 500 anys, quan l'actual civilització hagi caigut derrotada pel moviment neogòtic mundial...

No, no m'empasso tota aquesta mentida planetària. A veure, senyors. Bin Laden està a les muntanyes? És un fantasma? Si el que convé és que ho sigui, precisament. Un mite, un espectre... Les pel·lícules de por que fan més por són aquelles en què el protagoniste tenebrós no es veu, ja ho sabem això. Guió de Hollywood el de Bin Laden, Òscar a la Gran Mentida Planetària.

Una altra dada: Benazir Bhutto, assassinada, curiosament després de dir que Bin Laden havia estat assassinat... I la BBC  cemsura això, aquesta part de la declaració, de l'entrevista original... Aquí la teniu. Marramiau!

Toni Rabascall