Encara que de moment no tinguem notícia alguna sobre la reducció de l'atur o l'augment del nostre teixit productiu o els canvis previstos en les pràctiques bancàries i borsàries especulatives, Espanya ha inaugurat l'any a timbal, platerets i flamenc ja que en els primers sis mesos de l'any li toca presidir la UE. Les celebracions i discursos per aquest esdeveniment transmeses pels diferents mitjans informatius a l'opinió pública m'han recordat molt a la propaganda que es fa del concurs d'Eurovisió, abans que se celebri, on ens presenten a un grup sortit de la boira, amb una cançó del mateix origen i ens posen el cap com un timbal amb una prediccions d'èxit que després no es compleixen.

El de vendre la pell del lleó abans de caçar-lo, sembla ja una mica ancorat en els nostres gens. Espanya inicia el seu període presidencial perquè li va arribar el seu torn i no per les seves idees i assoliments al combatre la crisi. Una crisi al 100% ibèrica generada al 100% per nostres Yuppis de l'economia i que ens ha col·locat, sense la intervenció de les hipoteques subprime, en la cua de la recuperació econòmica, solament davant de Letònia... Sobrepassarem el 20% d'atur i espero que els restants 26 països no segueixin el nostre exemple. Mentre que les editorials de la premsa i altres mitjans de difusió ens infonen enyorances del model alemany de 'Kurzarbeit' (treballar menys hores), els nostres gestors en l'administració pública continuen mantenint les seves prebendes com si no passés res. Actitud similar dels bancs que van col·laborar en el naixement de la crisi. Tots viuen com havien viscut fins ara. Tinc els meus dubtes sobre si l'administració pública no ha augmentat les seves plantilles. La Caixa, sí que ha pujat els sous als càrrecs més alts.

El 'Kurzarbeit' és una bona mesura per als països amb un gran teixit industrial i que sobretot disposen d'una 'consciència industrial' inexistent en el nostre país. La convicció de disciplina laboral, rendiment, teamwork, investigació i desenvolupament emparat i acompanyat pels bancs dels països industrials, així com la vinculació afectiva a l'empresa, són conceptes ignorats en la nostra societat. L'orgull de ser un bon operari del ram no existeix. Som la nació de més baix rendiment industrial europeu, amb més baixes laborals, sense tot just investigació, per descomptat sense suports bancaris als projectes dels emprenedors, amb tracte de ciutadà de 2ª als estudiants d'escoles laborals, i amb la mentalitat que la fàbrica 'és de l'amo'. La impunitat en la corrupció dels nostres polítics i funcionaris està inclosa en aquest paquet.

L'època que Espanya atreia empreses i capital estranger basant-nos en una mà d'obra més barata i en exempcions d'impostos i terrenys gratuïts, pertany al pretèrit, i ara ens toca demostrar si podrem resoldre el nostre futur ressorgint en un món amb paràmetres totalment distints. Si hem de començar a construir amb aquest nou desafiament, no podem oblidar que per a qualsevol construcció bé feta, són els fonaments els qui condicionen l'èxit o el seu fracàs, i en el nostre cas, aquests fonaments només els aconseguirem si la nostra societat, i amb ella els nostres gestors, canvia la seva mentalitat per la mentalitat industrial. 

A Sant Cugat del Vallés, pateixo en veure com molts de l'Ajuntament, càrrecs alts i altres llocs a dit, que se suposa haurien de liderar idees innovadores encaminades a la prosperitat dels seus conciutadans, malgasten insolidàriament el seu temps en esmorzars i cafès perpetuant així la falta de rendiment, teamwork, investigació, etc. etc. La falta de capacitat per a elaborar noves idees és palpable en aquest municipi, on cadascú pensa en promocionar-se en la seva carrera, que és en el que desgraciadament, s'ha convertit l'exercici de la gestió municipal. Recomano al Sr. Recoder que aprengui de l'Alcalde de Figueres, que ha demostrat preocupar-se pels seus conveïns i ha llançat una idea innovadora i justa. Si es castiga per no complir, també és just premiar per complir.

Fa poc he hagut de telefonar a una oficina de RENFE, crec que a Barcelona. Quina vergonya de servei!! Tanmateix, mantinc el meu desig i la meva esperança que, si en aquest període de Presidència de la Unió Europea, no els podrem ensenyar gran cosa que, almenys, aprenguem d'ells prou perquè la pròxima vegada que, per rotació, ens torni a arribar el torn, puguem mostrar els nostres assoliments i un teixit industrial propi propiciat per una societat emprenedora i més dignament representada i dirigida.

Ikasi askatzeko

J.R.Loidi