A través de pel·lícules i sèries de televisió que tracten de l'antiga Roma ens han infós la imatge de certs césars com deïficats , ineptes i incompetents, sostinguts i mantinguts pels grups de poder econòmic i polític que manipulaven el món d'aquella època. En el segle XXI, aquella imatge del Cèsar, inepte i utilitzat pels poders a l'ombra per dirigir la política i l'economia mundial, es torna a repetir.

Apareix cada dia en els noticiaris, pretenent amb els seus discursos i atacs de guerra unilaterals convèncer a la humanitat de la necessitat de les seves conviccions. Desgraciadament, de les moltes llavors sembrades sempre germinen algunes i he assistit, amb horror, com personatges amb alts càrrecs polítics seguint el joc d'aquest César justificaven i declaraven la guerra a L'Iraq (Saddam) perquè "és un dictador i té (mentida) armes de destrucció massiva". Això ens ho explicava precisament el que era llavors president del país i aprovava el finançament a la Fundació Nacional Francisco Franco. No ens va explicar que les grans reserves petrolíferes de l'Iraq serien del seu Cèsar i que només unes pocs contractes de la reconstrucció després de la destrucció servirien per enriquir a les mateixes persones i empreses de sempre.

Havia quedat enlluernat del poder i magnificencia de l'imperi del Cèsar, i als 3 o 4 dies de la seva estada allí, ja parlaria amb accent texà i posaria els peus sobre la taula quan el seu ídol ho feia. Segons ell, la situació a l'Iraq, no era idíl·lica però tampoc era tan greu. Seguint el seu raonament, hem de considerar que les actuacions d'ETA en el nostre país deuen ser realment idíl·liques... si la mort de centenars de milers de ciutadans iraquians innocents no li semblen tan dolentes a aquest personatge, les 900 de la banda terrorista són políticament insignificants... va mentir potser per això en l'atemptat del 11M? La seva actuació com expresident criticant des d'altre país les actuacions del govern triat democràticament i conforme a la nostra Constitució, no han estat ni discretes com cabria esperar, ni pròpies d'algú que asseguri estimar al seu país.

És ,doncs, trist en el segle XXI, l'haver d'escoltar i sobretot assistir a actuacions com les viscudes durant els anys de mandat del César Bush i haver constatat que els sicaris que mantenen al Cèsar dèspota subsisteixen a una distància molt curta de la porta de casa nostra, gairebé a un tir de pedra. Consideraria una actitud intel·ligent dels nostres diaris que deixessin de publicar qualsevol notícia sobre aquest personatge i demanaria al nostre govern que el declaressin persona non grata. El que ha quedat molt clar després d'aquests anys, és que el Céèar i els seus sicaris que imposen unilateralment els seus criteris a través de la violència i les guerres, justifiquen i fomenten el terrorisme. Ens queda, doncs, per definir exactament  què és el terrorisme i què és un César.

José Ramón Loidi