A aquells amants de la ciència-ficció com jo i que han llegit llibres o vist pel·lícules com 1984, Fahrenheit 451 i Un món feliç, o fins i tot el film Gatacca (1997), la realitat que vivim avui dia cada cop els deu semblar més propera a les històries que s'expliquen. Vivim en una societat cada cop amb menys llibertat, on és més palesa, o hauria de dir menys palesa, la dictadura de l'establishment global, que té formes cada cop més subtils i és molt més perillosa que qualsevol dictadura arcaïca (en els països de l'anomenat 'primer món') o vigent (als anomenats 'en vies de desenvolupament') a l'hora d'enterbolir el cap dels ciutadans i imposar les pautes de comportament que interessen al sistema.

El que resulta fonamental és, en primer lloc, ser conscients que estem sent enganyats, que quedi clar. Que després ens agradi formar part de l'engany, d'acord, però ho hem de saber. I no sembla estar clar aquest fet. La última moda, sobretot des de la caiguda del mur de Berlin i l'ensorrament del comunisme, és creure que el sistema socioeconòmic que hi ha és l'únic possible. I això és un greu error. El conformisme sembla haver-se apoderat de nosaltres, i també l'individualisme, que és el que interessa precisament a aquells que porten les regnes de tot l'embull. Ens prohibeixen fumar, però ens venen tabac. Ens prohibeixen circular depressa amb uns vehicles que normalment sobrepassen amb suficiència els 180 kilòmetres per hora. I ells mentrestant, fan fortuna. La culpa és nostra, diuen, per no controlar-nos. Potser hauríem de ser robots... i no tenir defectes ni dependències, però el problema és que som éssers humans i no som perfectes.

I què podem fer per lluitar contra aquestes injustícies! De fet, si continuem menjant-nos tot i no sortim al carrer a manifestar-nos, amb contundència, sí, res no aconseguirem. Un bon dia ens cobraran per respirar (no tardarem pas massa, potser els nostres fills tindran la 'sort ' de pagar aquest impost), quan se'ls acabi la imaginació. I el consumisme? Bé, qui es lliura d'aquesta xacra? Evidentment no és dolent consumir, però sí compulsivament, sense saber què és realment necessari (aquí obriríem un altre debat interminable.) Algú em pot explicar qui va tenir la genial idea d'implantar els centres comercials al nostre país? En un país on tenim un clima fantàstic, ens hem de tancar a dins d'uns infernals receptacles on encara no m'explico com hom pot respirar, sentir, escoltar, discernir... Ni tan sols a l'hivern val la pena. A veure, al Canadà, a 20 sota zero, té sentit. Aquí, no gaire.

Però tant se val. No tenim temps a pensar perquè fem les coses. Halloween s'està imposant i acabarà fent oblidar la Castanyada tradicional en uns anys, de la mateixa manera que els costums de l'imperi romà van fer desaparèixer els costums autòctons dels països envahits. I no em sembla pas malament adoptar el costum de Halloween, particularment m'encanta, i es molt més divertit que La Castanyada, que és ensopida a morir. El problema és fer-ho compulsivament. Com tot...

Per tant, si bé no podrem evitar formar part d'un model de Gran Hermano (no el de la tele, si us plau, quina blasfèmia!), un gran hermano peculiar, perquè cap autor de ciència ficció dels descrits va predir, que jo recordi, l'existència dels irritables telèfons mòbils, com a mínim siguem conscients d'on som i a on anem. I molt em temo que molts dels nostres dirigents van tan perduts com la majoria dels ciutadans... I ja sé que potser hom és més feliç en la ignorància, però... siguem valents, home!

Martí Burch

 SI TENIU ALGUNA COSA A DIR SOBRE AQUEST ARTICLE, ENVIEU SI US PLAU UN CORREU A mondemones@eleminds.com