Politika Polèmika - Entrevista en profunditat a Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de CiU

Josep Antoni Duran i Lleida va néixer a Alcampell (Osca) el 27 de març de 1952. Advocat i polític, és llicenciat en dret i diplomat en les comunitats europees pel Ministeri d’Assumptes Exteriors. Ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l’any 1974 i fou el primer president de la Unió de Joves el 1977. Va començar la seva carrera política sent elegit diputat en les eleccions generals espanyoles de 1979 i també tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Lleida, càrrec que deixà a l'any següent en ser nombrat Director General d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida. El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats. Des de 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu.

El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins el 2001. Actualment és president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats des de les eleccions de 2004. És també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1987, càrrec que ja ocupà entre 1982 i 1984. Des del 2001 és Secretari General de Convergència i Unió. També fou vice-president de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.

“És veritat que hi ha una crisi econòmica i financera, però des de bon principi hi una crisi de valors. Quin tipus de valors? Hi ha una manca de compromís i de vinculació de les persones amb la societat, hi ha un individualisme, conseqüentment, exagerat, i una manca del que havia estat sempre un concepte de la feina ben feta, de l’esforç, del rigor, a costa de la facilitat per caure en la temptació de l’enriquiment ràpid, enlloc de la cultura de l’esforç... L’arrel de tot això està en l’escola i en la família. La substància i el instrument que ens ha de permetre recuperar valors és l’escola, però sobretot la família.

La família espanyola en general és una família feble. L’estructuració familiar s’ha vist afectada en els darrers anys. Principis com l’esforç, l’autoritat que no autoritarisme, disciplina, la caritat entesa des de la perspectiva d’entregar-te a l’altre, o el compromís, que són principis que s’aprenen a l’escola de valors que és la família... Aquesta família és molt feble i impedeix per tant que el país en surti fort.”

“Una cosa és la vessant confessional dels valors cristians, perquè estem en un país amb diverses confessions religioses ara, per la nova immigració, i l’altra la secularització de la nostra societat, que provoca una desvinculació d’una part important de la ciutadania amb la fe, amb l’església, i per tant, del cristianisme en tant en quant transmissió de valors. A mi el que realment em preocupa és aquest cristianisme, aquestes arrels cristianes de Catalunya que s’estan afeblint. La política té molt a veure en això. I els mitjans de comunicació també. Per exemple, TV3 no és un instrument en aquest sentit positiu de cara a mantenir els valors, les arrels cristianes d’aquest país. Tots els continguts productius a partir de sèries televisives, etc., no n’hi ha cap que remarqui una de les arrels bàsiques de Catalunya.

Què hem de fer doncs? Hi ha hagut una voluntat expressa de part del govern espanyol socialista, i més descarada inclús per part del Tripartit que governa Catalunya d’intentar expulsar el fet religiós de la nostra societat. Això ho hem de combatre intentant que les opcions polítiques que reforcen aquests valors agafin força.”

“No, sempre. Nosaltres hem tingut també responsabilitats. Ho vaig criticar ja quan nosaltres érem al Govern. TV3 té coses molt positives, claus per al país per la normalització lingüística, també en continguts per al públic infantil, però aquest fet ha estat sempre així.”

“Qualsevol institució s’ha de modernitzar, s’ha d’adaptar als temps, sense perdre les arrels, com és el cas d’Unió Democràtica, per exemple. La modernització s’ha de fer tenint en compte les realitats socials d’avui i d’apropar-se molt més a les mateixes. De tota manera, l’església té dos problemes: d’una banda, les actituds d’una part de les jerarquies eclesiàstiques, que no són ben enteses per part de la societat; i per altra, té en contra bona part del poder polític i dels mitjans de comunicació, els professionals dels quals van rebre a la universitat una gran influència del marxisme. Moltes vegades es menysprea l’església i es malinterpreten declaracions a consciència, com és el cas de les del Sant Pare i el SIDA, deixant de banda que l’església és la primera ONG que treballa en el món de la SIDA. Aquesta virtut és ignorada per part dels mitjans de comunicació.”

“Per suposat. La meva vida no té cap sentit sense l’altra vida. Un dels problemes de la societat actual és l’individualisme basat en gaudir de la vida present, tot ignorant que hi ha una altra vida. Per mi, la persona humana no s’acaba en aquesta vida, té una transcendència que va en el més enllà”

“Nosaltres no vam votar la primera llei de l’avortament, actualment vigent, i considerem inacceptable el projecte de llei que està preparant el Govern. Entenem que no hi ha cap demanda social que justifiqui la nova legislació d’avortament per part del Govern. Entenem que el nou projecte de llei vulnera el mandat constitucional. I després hi ha una altra vessant de la llei que és el de les noies de 16-18 anys... No té sentit que una nena per poder ser entrevistada per una televisió sobre la llei de l’avortament necessiti el permís parental i, en canvi, per avortar, no necessiti el permís o consentiment dels pares. Això és una aberració i una barbaritat que va més enllà del debat ‘avortament, sí; avortament, no’. És el concepte de família, el concepte del paper de la responsabilitat dels pares.

“Perquè els responsables d’aquestes lleis tenen una concepció ideològica molt diferent de la del respecte a la vida. Moltes vegades, més enllà de les profundes conviccions, també hi ha aquesta infecció de progressisme mal entès, que abunda i que il·lustra el comportament d’un sector polític important d’aquest país. És curiós perquè el debat sobre l’avortament, o el debat sobre els matrimonis homosexuals, l’esquerra espanyola és la més antiquada d’Europa. Els arguments que jo dono sobre el dret a la vida o sobre el matrimoni homosexual són compartits per bona part de l’esquerra europea, els podem trobar en un Jospin, per exemple, al socialisme francès, o també al socialisme alemany, i no cal dir pels demòcrates nord-americans.”

“Sí, però tenim un problema en el govern espanyol. Estic convençut que hi ha molts votants socialistes que se senten orfes de direcció i d’ideologia. Zapatero va molt més enllà del que va anar Felipe González, Alfonso Guerra o del que ells mateixos farien a dia d’avui. L’acció de govern de Zapatero és d’un clar radicalisme polític en aquest sentit. En Zapatero és més un radical que no un socialista.”

“Quan parlem de la dreta francesa o alemanya, parlem més aviat d’un centre, més que una dreta, perquè l’actitud de Sarkozy o de la CDU alemanya és d’una força política de centre. El PP ha intentat fer molts viratges al centre, però opino que tantes voltes ha donat amb la intenció de ser al centre, que està al mateix lloc de sempre. Espanya necessitaria un centre-dreta diferent, que tingués més credibilitat en les seves pròpies propostes. Tampoc ha estat en molts temes un centre-dreta massa valent... No vull dir que no s’hagi oposat al Partit Socialista, però ho ha fet més amb una voluntat d’erosió que no amb una claredat d’idees o una convicció dels principis als quals hem fet referència abans.”

“Sobiranista és un concepte molt lax que es posa molt en relleu avui dia per distingir uns dels altres... Si per sobirania s’entén tenir la màxima capacitat d’autogovern per resoldre els problemes que ens afecten, jo sóc sobiranista. Ara, el concepte clàssic de sobirania ja no existeix. Avui, la sobirania és compartida. Hi ha politòlegs que parlen de sobirania perforada... L’Estat espanyol no és sobirà. Abans, els estats federals es reservaven pel poder central la moneda, la política exterior i la defensa. Eren els tres grans pilars de l’estat central. Avui, la moneda ja no és una competència on pugui actuar el govern espanyol. La política monetària està cedida a una sobirania europea...

Si ni els estats que apareixen teòricament com a sobirans poden ser sobirans, molt menys Catalunya que no té estructura d’estat. Jo, personalment, no sóc independentista. Respecto molt aquells que defensen la independència mitjançant la paraula, i no mitjançant la violència –i a Catalunya hi ha moltes persones que ho fan, entre ells votants de CiU-, però Unió Democràtica sempre ha tingut un projecte vàlid per al conjunt de l’estat, des del 1931 quan vam nèixer. La nostra proposta ideal per a tota Espanya segueix sent el confederalisme.”

“De cap de les maneres. Només cal tenir filles de la meva edat (21, 19, 17), que han passat totes per l’escola amb aquest model tan criticat per part de certs sectors polítics i mediàtics de Madrid, per adonar-se’n que això és mentida. Les meves filles parlen castellà correctament, parlen català, però sovint veig que les amigues, que també són catalanoparlants, utilitzen el castellà. D’altra banda, apart de l’experència personal, només cal agafar tot el ventall de mitjans de comunicació, de televisions, per exemple, i comprovar que la gran majoria són d’oferta castellana. En premsa escrita, la major part d’ofertes són en castellà. I si entrem en qualsevol botiga de Catalunya, veurem que ningú que parli castellà té problemes en el nostre país. La confrontació lingüística és un invent de certs sectors de l’estat que juguen a erosionar el govern de torn.”

“La millor prova de quina va ser la seva experiència al PPC és la seva dimissió. En Josep Piqué va intentar que el PP de Catalunya fos d’una altra manera i no se’n va sortir. I això que és un personatge d’una gran qualitat i d’una gran intel·ligència. El PP a Catalunya no pot existir mai com a projecte independent del PP espanyol. Així com al PSC hi ha matisos diferents dels socialistes espanyols, al PP això no passa. La dimissió de Piqué és la màxima expressió d’aquest fet.”

“De moment, hi ha un candidat que no és d’Unió Democràtica, però sí de CiU que és l’Artur Mas, i hem d’intentar que guanyi les eleccions i que governi, però això no vol dir que Unió hagi de renunciar in eternum a tenir un candidat propi a la presidència de la Generalitat. Unió és un partit sobirà, que comparteix amb Convergència Democràtica un conjunt de plantejaments, i en difereix en uns altres, i no hem de renunciar a la seva vida pròpia, però ara donem suport a l’Artur Mas, és clar.”

“Ha estat un bon alcalde, i la prova és la seva reelecció. Ara veig que aspira a altres responsabilitats. Ho he pogut veure en la presentació del seu llibre i la publicitat que ha marcat aquesta presentació. Dóna la sensació que aspira a ser un dia candidat del seu partit a ser president de la Generalitat. Jo penso que hi ha un gran tret entre ser un bon alcalde de Sant Cugat i ser un polític capaç de ser aspirant a la presidència de la Generalitat. El temps ja situarà cadascun al seu lloc.”

“La presència de persones d’altres indrets ens ha enriquit sempre, històricament. Ens ha fet més forts, i mai ha tombat la cohesió interna d’aquest país. Però ara estem davant d’una immigració completament diferent, especialment la que fa referència a la immigració musulmana, amb unes actituds, valors i confessionalitat religiosa molt diferent de les arrels d’aquest país. Aquestes persones han de ser respectades, ara bé, s’han d’integrar respectant les especificitats i singularitats de la nostra comunitat. Per exemple, el tema del vel, que les dones musulmanes que viuen aquí portin vel com a expressió d’una manca de respecte a la dona, o una imposició de l’home respecte la dona, això no cap al nostre sistema de valors, perquè en aquest, la igualtat home-dona, la defensa dels drets humans i la defensa del dret de la dona, forma part del nostre tarannà, i no és acceptable.

“Hem perdut el sentit comú en tantes altres coses més importants que no pas en aquesta.... Evidentment, estem en contra de totes aquestes prohibicions de circular a menys de 80 quilòmetres per hora en autopista al voltant de Barcelona. No tenen cap sentit. L’administració catalana ha argumentat que, arran d’aquestes mesures, ha baixat un 4% la sinistralitat o la contaminació atmosfèrica, però el que no expliquen és que també ha baixat considerablement el volum de trànsit a causa de la crisi econòmica. Quan nosaltres governem, tornarem al sistema de trànsit d’abans...”

“La defensa del medi ambient cal prendre-nos-la molt seriosament. Com a cristians, tenim l’obligació d’intentar conservar la terra que hem heretat i lliurar-la als nostres fills en iguals o millors condicions. L’ecologia està a l’Evangeli, per exemple, no és cap invent dels excomunistes que ara no saben presentar-se com a tals i que ara es presenten com a ecologistes... Tot això, és molt antic, i una ecologia basada en la dignitat de l’home fa molts anys que existeix.”

“No he de dir res més que sempre és millor ser dels primers, que dels últims. Agraeixo molt la valoració que fa la gent. Crec que té molt a veure en el meu sentit comú i la meva moderació, en intentar no fer de la política una confrontació permanent amb els altres. La gent està molt tipa de crispacions polítiques.

“I tant, molt satisfet. Em poso molt al costat d’en Guardiola. Tinc una relació personal molt positiva amb en Pep. Vaig parlar amb ell just abans de les vacances, i vaig entendre els seus criteris, per exemple, per voler traspassar l’Eto’o. Hem de fer confiança en ell.”

“Jo crec que, des de la perspectiva esportiva, són quantitats desmesurades que han disparat el mercat, però a més a més en el context de crisi econòmica, on hi ha molta gent que pateix i que patirà encara més en els propers mesos, em sembla indignant que es paguin tants diners per un jugador de futbol, per fer la feina que fan, per molts mèrits esportius que tinguin. Hem de ser conscients que no podem continuar vivint com abans. S’ha viscut per sobre de les nostres possibilitats i aquesta mena de demostracions de despeses no crec que ajudi a la recuperació dels valors dels quals hem parlat al inici d’aquesta entrevista.”