- Hola bon dia. Miri, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat, erròniament, 180 EUR.

- Ah no! No és un error. És la comissió per la seva hipoteca Espanya.

- Però si jo no la he demanat!!!

- No, no cal demanar-la. L'hi assignem automàtica pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.

- Automàticament? Però, i quines avantatges tindré doncs?

- Ui moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidària. Amb els seus diners es podrà, per exemple, regalar ordenadors portàtils als titulars
de la targeta Extremadura o peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.

- Però si jo no en tinc d'ordenador!!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per mi què hi haurà?

- Per mi, per mi... Au! No sigui egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180EUR al mes!

- Que no em ve de... però... i doncs... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?

- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.

- Però això són més de 700EUR al mes!!! És una vergonya!!!

- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer-hi. Les
condicions són així!

- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...

- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.


Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils.

Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans?

No, sinó de deixar de ser imbècils!!!

Joan Contijoch