La recessió és una realitat. Discutibles, a part de les seves causes, són les mesures a prendre per pal·liar, en tant que sigui possible, els seus efectes i sobretot on s'han d'aplicar aquestes mesures perquè no resultin infructuoses. Que es vagin a efectuar canvis també és obvi però fins a dia d'avui ningú ha determinat quins han de ser, ja que en el fons els efectes de l'actual crisi ens són desconeguts. Els 8000 milions d'Euros que el nostre govern pretén injectar als municipis és una bona notícia i alleujarà momentàniament a moltes famílies. Tanmateix, no solucionarà ni podrà ser la barrera que aguanti la nostra economia ni a curt ni a mitjan ni a llarg termini.

L'economia que no és capaç de mantenir-se a flotació a si mateixa no és economia. La crisi espanyola no té les mateixes característiques que la d'EEUU. L'inici de la nostra crisi és anterior almenys en un any i la nostra és una crisi industrial, reforçada últimament per la crisi financera internacional, però industrial al cap i a la fi. Per això no trobo oportú que des dels diferents estaments de govern i oposició s'aconselli als ajuntaments utilitzar les ajudes estatals per promoure habitatges protegits i complimentar en terminis curts projectes municipals. Considero que ara per ara a Espanya sobren habitatges, i precisament els promotors immobiliaris, siguin particulars o ajuntaments, són els causants d'aquesta aberrant bombolla Immobiliària especuladora mantinguda i alimentada com única indústria els últims 15 anys i que ens ha causat la crisi.

Pel que fa a que els Ajuntaments fomentin projectes productius, ho veig del tot absurd, ja que en els últims 15 anys ens han demostrat que l'única cosa que han sabut fer ha estat recalificar terrens. Poso 'sabut' entre cometes, per haver estat precisament això el que els ajuntaments espanyols no han sabut fer. Considero que han tingut massa autoritat pel que concerneix territori i urbanisme i aquí tenim les conseqüències. Serveixi el que s'ha dit per a indicar un dels canvis urgents a efectuar. Privar-los d'aquestes competències seria encertat. A l'equip de govern actual li ha explotat la bomba de la crisi, la metxa de la qual va ser encesa durant els 8 anys de govern del PP amb el suport d'altres partits. Donada l'envergadura de la catàstrofe originada per aquesta explosió, considero immoral i humanament rastrer que l'oposició utilitzi la crisi en contra del govern com a propaganda electoral a favor de un partit determinat.

Als que vulguin presumir de Grandesa els diré que donada la situació de Zona Catastròfica Nacional, el que procedeix en aquests moments és asseure's tots junts a buscar solucions que puguin alleujar la situació de milions d'espanyols. A Sant Cugat del Vallès el consistori va construir sobre l'estació de tren de Mirasol un edifici enorme amb diners públics amb vistes a vendre'l per pisos. Fins al moment no crec que s'hagi venut res. Mai millor ocasió per convertir-los en habitatges protegits al seu valor de cost per amortitzar el deute adquirit. Que Ajuntament obtingués beneficis amb els diners de tots ho trobaria immoral. Els 170 milions que puguin rebre del govern Central serviran molt millor per incentivar i fomentar la productivitat que és la mare de la competitivitat o per a promocionar la investigació industrial del nostre entorn. Qualsevol cosa menys per al que s'ha emprat tot aquests 15 anys últims. Més del mateix no, per favor!!!

L'ajustament de les despeses a la nova situació és una altra de les mesures urgents a abordar. Les despeses desorbitades, en molts casos, dels gestors municipals i cooperadors polítics haurien de ser revisades i renegociades a la baixa, conjuntament amb les despeses de la mateixa gestió municipal encarida innecessàriament en part per la poca eficiència i control en la seva execució. Per a tenir fusta en el futur, cal plantar el bosc i esperar que creixi abans de talar-lo .Per assegurar el treball futur, cal fer el mateix. Sembrar les infraestructures necessàries per a un país industrialitzat, i esperar que condeixin durant uns anys. Així, després podrem garantir treball als ciutadans.

J.R. Loidi, Valldoreix