El Barça va decantar al seu favor el que, possiblement, hagi estat un dels partits clau de la temporada, encara que no ho sembli. Una ensopegada contra el Málaga, i a casa, hauria suposat certificar una 'suposada' crisi de joc i resultats, que portava diversos partits de durada. Amb el seu gol, Pedro es va guanyar el sobrenom aquest cop de 'Pica Pedra' després que l'equip hi anés, hi anés i hi anés, sense encert, per perforar la porteria dels andalusos. El Barça va tenir innombrables ocasions de gol, però els seus davanters o migcampistes no encertaven. Uns cops, per esperons de parabòlica. Altres, per combinacions d'Oliver i Benji. Pedrito, l'home dels gols decisius, va decidir deixar-se d'històries i va anar a barraca, aquesta expressió dels socis i afeccionats blaugrana de tota la vida. Perquè els altres no la ficaven. Perquè ningú se l'esperava. Perquè portava tot el partit absent. De nou, va ser l'home clau, i això és el que el diferencia de 'Titi' Henry o d'altres jugadors. El canari va tornar a fer sentir orgulloses les Illes Afortunades. I va ser un gran, gran gol, digne dels 'cracks'. Que vagin prenent nota els companys. Quan tot sembla perdut, surt aquest xaval i la clava. Tots Picant Pedra, havia de marcar ell, com no... Un home que ja és història del futbol, en ser l'únic en haver marcat en sis competicions en una mateixa temporada.

Martí Burch